El rellotge de polsera tal i com el concebem avui dia, té tot just un segle d’història. En les línies següents farem un breu repàs de la seva evolució al llarg dels anys i assenyalarem les principals fites històriques de la rellotgeria.
La necessitat de mesurar el temps va preocupar l’ésser humà des dels seus orígens. El primer rellotge que es va concebre fou la clepsidra, de mans dels egipcis, i consistia en un recipient ple d’aigua que s’anava buidant de manera regular i marcava el pas del temps. El rellotge de sol fou ideat anys més tard on l’ombra d’una barra vertical queia sobre una esfera graduada. No serà fins a l’inici de la baixa edat mitjana, al segle XIII, quan el rellotge de sorra, format per dos recipients units per un estret pas per on queia la sorra, es va fer més popular.
Els primers rellotges mecànics eren molt rudimentaris i poc exactes. La preocupació per aquells temps era fer els rellotges més precisos i més petits. Haurem d’esperar a mitjans del segle XVII quan el rellotger Christian Huygens (1629- 1695) va inventar el pèndol, així com la molla espiral que va revertir en un augment molt considerable de la precisió. De fet aquest invent va permetre d’afegir la maneta minutera i es van començar a fabricar els primers rellotges de butxaca i portàtils, això sí, reservats només per a les classes més adinerades.
Un altre avenç molt important en la història de la rellotgeria li devem a l’anglès John Harrison (1693-1776) creador d’uns cronòmetres de marina que gràcies a la seva excel·lent precisió van permetre calcular de manera eficient el càlcul de la longitud en la navegació i evitar així moltes pèrdues de vaixells i de temps. Al segle XVIII començaren a fabricar-se els rellotges “Comtoisse” o Morez dels que a l’espai Rellotge de la cambra n’hi ha uns bons exemples.
Un segle més tard nasqué un dels pares de la rellotgeria, el suís Abraham Louis Breguet (1747-1823) a qui li devem uns avenços tecnològics importantíssims de la rellotgeria, ja que va concebre diferents mètodes d’escapament així com el tourbillon que permet que el volant d’un rellotge estigui en diferents posicions i neutralitzar així l’efecte negatiu que la gravetat exerceix sobre el “cor” del rellotge. Al rellotger Abraham-Louis Perrelet per la seva banda se li atribueix la invenció del primer rellotge de càrrega automàtica que seria millorat ja entrat el segle XX.
Amb Breguet els rellotges de butxaca van guanyar en popularitat tot i que la seva producció era encara manual i els preus encara no eren populars. Hauríem d’esperar al segle XVIII quan la revolució industrial va arribar també a la indústria de la rellotgeria i els rellotges es van començar a fabricar en massa a preus més assequibles.
A principis del segle XX l’ús del rellotge al canell era encara impensable per al públic masculí que el considerava exclusiu de les dones. Però gràcies a Cartier i el seu model Santos així com al marketing en temps de la primera guerra mundial el rellotge de polsera es generalitzà també per als homes, abandonant definitivament al rellotge de butxaca en el primer terç del segle XX. Als anys 30 es va perfeccionar el rellotge amb càrrega automàtica i ja el 1957 van aparèixer els primers rellotges de polsera elèctrics de mans de l’americana Hamilton. I als anys 70 esdevingué una crisi a Europa derivada de la invenció dels rellotges de quarts molt més barats i precisos que els rellotges mecànics. A l’espai rellotges podem veure peces molt diverses, des de rellotges de butxaca, passant pels primers rellotges de quarts i també de pèndol, així com també rellotges de corda manual i automàtica. Esteu convidats a descobrir-los.
Sergi Luque Economista, historiador I expert en rellotgeria.