Al recent inaugurat l’Espai del Rellotge de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, s’hi exposen alguns rellotges d’immersió força interessants. Podem veure una curiosa col.lecció de rellotges francesos Mortima, molt populars a les dècades dels 70 i 80 així com Aquastar, Omega Seamaster i fins i tot un rellotge rus de grans dimensions amb doble corona. A més, està prevista l’exposició temporal de rellotges d’immersió pertanyent a col.leccions privades durant els propers mesos. No us ho podeu perdre.
La història del rellotge d’immersió és apassionant a l’hora que relativament recent. Hem de tenir en compte que tot just fa un segle el rellotge de butxaca encara tenia un paper predominant i la indústria rellotgera tenia altres objectius prioritaris més que no pas fer submergibles els rellotges.
No será fins a l’octubre 1927, quan la jove nedadora anglesa Mercedes Gleitze travessà nedant el Canal de la Mànega portant un Rolex Oyster que va romandre impermeable durant les més de quinze hores de contacte amb el mar. A l’any 1932 Omega presentava el seu model Marine on el rellotge disposava d’una doble caixa per fer-lo estanc. També Cartier, per petició del Pasha de Marrakesch que volia poder seguir llegint l’hora mentre es banyava a la seva piscina, va presentar un model resistent a l’aigua. A la mateixa dècada la marca italiana Panerai va equipar a la Marina Militar Italiana amb un model Radiomir impermeable que funcionava amb maquinària Rolex.
L’any 1943 suposa un abans i un després en la història del busseig i del rellotge d’immersió ja que Yves Jacques Cousteau i Emiles Gagnan idearen el primer aparell autònom de respiració sota l’aigua: havia nascut l’Aqua Lung. A partir d’aquí va començar una lenta però imparable generalització del busseig tant a nivell professional com esportiu.
En els anys 50 veieren l’aparició de les més grans icones del rellotge submergible: Rolex va llançar el seu primer Submariner i Blancpain va fer el mateix amb el seu model Fifty Fathoms. Ambdós rellotges establiren les bases del rellotge d’immersió: caixa en acer amb corona i fons roscats, bisell negre graduat i esfera negre amb index lluminosos i de fàcil lectura. El 1955 Eterna va presentar el seu model Kon-Tiki i Omega el seu primer Seamaster sumergible a 200 metres al 1957.
Als anys 60 el submarinisme esdevingué més popular i el rellotge es va convertir en peça indispensable de l’equipament. El 1960 Jacques Piccard i l’oficial Don Walsh assoliren els 10.916 metres de profunditat a la fossa de les Marianes amb el batiscafo Trieste que duia un Rolex especial enganxat a l’exterior. També es va crear la Compagnie Maritime d’Expertises, COMEX, bussos especialitzats que treballen a grans profunditats així com l’associació de submarinisme PADI amb una regulació de busseig a escala internacional. Per aquests anys IWC va presentar el seu primer Aquatimer, amb doble corona, i Rolex perfeccionaria el Submariner i presentaria també el Sea Dweller resistent fins als 610 metros incorporant la vàlvula d’heli. En les següents dècades el rellotge d’immersió encara es va popularitzar més i gairebé totes les marques tenien part de la seva col.lecció dedicada a rellotges submergibles. Fins i tot marques de luxe com Audemars Piguet presentava el seu Royal Oak al 1972 i el 1976 Patek Philipe feia el mateix amb el Nautilus.
Sergi Luque, economista, historiador i expert en rellotges.